| PORTADA |
| Edició 1200 |
| Premis Ciutat de Sant Cugat 2009. Moltes felicitats! |
|
| Totes les edicions |
 |
|
|
|
|
| El bumerang. Autora: Ester Ballart. Il·lustracions: Eloi Alegre
Va ser una nit molt clara quan, mentre uns quants membres d’un poblat d’Austràlia eren a la vora del foc contemplant el cel, un nen va dir:
-Per què la lluna sembla un bumerang?
-Doncs, segons diuen, la culpa la té el gran geni Byamee -va dir la mare... -Fa molts i molts anys, els animals eren més veloços i més forts del que són ara i cadascun pensava que era el més poderós. Un vespre que conversaven el cangur, l’àliga, l’emú i el coala, el gran geni Byamee els estava escoltant. Cada un d’ells deia que era el més fort de tots, així que el gran geni Byamee va organitzar una competició per veure qui era el més fort de debò.
El primer torn va ser per al cangur, que va fer un salt immens que passà per damunt els arbres més alts.
Després l’àguila va estendre les grans ales i va volar tan alt que ni tan sols la podien veure.
El següent va ser l’emú, que va estirar les cames i va córrer tan ràpid que cap ull podia seguir-lo. Finalment va ser el torn del coala, que va escalar fins a la punta de l’eucaliptus més alt i va mantenir-s’hi ferm una estona.
Quan cadascun d’ells havia demostrat del que era capaç i ara era el torn del gran geni Byamee, va anar cap al foc, va agafar un tronc en forma de bumerang, el va prendre fermament amb les mans i el va llançar, amb tanta força, que ja mai va ser capaç de tornar. Diuen que és així com la lluna va arribar al cel.
(Conte popular d’Austràlia)
|
| |
|
| BUTLLETÍ |
|
|
|
