| PORTADA |
| Edició 1225 |
| 4 de setembre, concert 20è aniversari del Cor Infantil SC |
|
| Totes les edicions |
 |
|
|
|
|
| |
TOT nº 1216 - Més sobre Mossèn Cinto Verdaguer
|
El 7 de setembre del 1952, en el Curs d’Extensió Universitària que s’impartia al nostre Monestir, el mestre Joan Llongueres hi va fer una conferència en commemoració del cinquantè aniversari de la mort de Jacint Verdaguer, el nostre insigne poeta. Procuraré extreure’n les parts més importants.
En Pau Piferrer, l’any 1846, va marcar els inicis del renaixement cultural i artístic de la nostra terra. Milà i Fontanals, Marià Aguiló, Francesc Pelagi Briz, Pau Bertran i Bros i Mossèn Cinto Verdaguer inicien, influïts per Piferrer, la recollida de les velles cançons populars. Al ritme d’aquestes sembla que desperta la lírica verdagueriana.
La música dels compositors catalans anteriors a Verdaguer no poderen trencar el jou de l’imperant italianisme. Josep Anselm Clavé, per la forta intuïció i el seu geni naturals, és el primer a produir una música genuïnament catalana, però li faltava el text poètic sobre el qual la seva música pogués recolzar-se, i ell mateix produeix la lletra per a les seves obres corals.
Mossèn Cinto Verdaguer triomfa i causa sensació en els Jocs Florals de Barcelona de l’any 1865.
Clavé, amb les seves societats corals, prepara l’adveniment de l’Orfeó Català i dels orfeons de Catalunya. La magna poesia de Verdaguer s’imposa cada vegada més. En els compositors catalans del renaixement, sobretot entre els més cultes i dotats, s’inicia un fort afany de renovació per alliberar-se de l’italianisme decadent que els domina i tenen el pressentiment que l’esplendorosa poesia verdagueriana porta un germen, la música somniada i inconeguda encara per ells.
La majoria de mestres de capella de l’època s’apoderaren de seguida de les poesies de Verdaguer. Les festes llargues del Mil·lenari i Coronació de la Verge de Montserrat durant els anys 1880 i 1889 motiven una abundosa producció de cants amb lletra del nostre genial poeta. El magnífic Virolai del mestre Josep Rodoreda és premiat en aquelles festes, i és encara avui dia l’instituïble Virolai del poble.
La fundació de l’Orfeó Català, amb el generós i noble impuls del mestre Lluís Millet, completa l’obra iniciada per Clavé. Sota l’aspecte poètic del príncep de la nostra poesia tenim, per exemple, l’Enyorament, de Clavé, i l’Emigrant, del mestre Amadeu Vives.
Es calculen en més de mil dues-centes les composicions musicals escrites fins ara sobre textos de Verdaguer. Sense Verdaguer i sense l’Orfeó Català, el mestre Nicolau no hauria pogut mai crear aquesta música que immortalitza el seu nom.
“La mort de l’escola, Lo noi de la mare, Divendres Sant, Teresa, Entre flors, Captant”, diu el mestre Millet, “són les obres mestres i més perfectes del modern renaixement musical de Catalunya”.
Dibuix de l’immortal poeta Mossèn Jacint Verdaguer |
| |
| |
| ANTERIORS: |
| |
| TOT nº 1225 - S'han acabat les vacances
|
| TOT nº 1224 - Anar al barber
|
| TOT nº 1223 - Assecar la roba abans
|
| TOT nº 1222 - Els contes a la vora del foc
|
| TOT nº 1221 - Les primeres màquines rentadores
|
| TOT nº 1220 - Prediccions per a Sant Cugat, complertes
|
| TOT nº 1219 - Els lavabos
|
| TOT nº 1218 - El nuvi
|
| TOT nº 1217 - Jocs de cartes al carrer
|
| TOT nº 1215 - Els canvis climàtics
|
| |
|
| BUTLLETÍ |
|
|
|
