| PORTADA |
| Edició 1225 |
| 4 de setembre, concert 20è aniversari del Cor Infantil SC |
|
| Totes les edicions |
 |
|
|
|
|
| |
TOT nº 1218 - El nuvi
|
En una Antologia de contistes catalans, Joan Sans fa referència a les tribulacions d’un pobre nuvi que fa tard a la cerimònia.
“Sona una campanada –Semblava que el cel s’emborrés–. Una? Així és la una!
Quin goig que fa el jaquet enribetat i el pantaló ratllat i allí al damunt de la cadira la bimba de darrer model, de vuit reflexos així gairebé tan ample de dalt com de baix, igual que la del príncep de Gal·les! Allà, damunt d’una altra cadira, la camisa de seda nova –que serà la primera vegada que en Jaumet en portarà, de camisa de seda–. Tot per l’Otília –que ella s’ho mereix tot i és avesada al luxe–. Pobrissona, com s’esgarrifa cada vegada que em retreu aquells casos de casaments esgarriats per la bruixa! És una mania –però molt comprensible i que cal respectar–. Oh, i amb el geni seu! Maria de Déu Santíssima!, si tan sols fes tard de mig minut, quin daltabaix hi hauria! Jo no crec pas que faci tot el que em diu que farà, si tan sols no sóc a l’església mitja hora abans que ella; però de totes maneres…, no siguem temeraris; és una dona tota d’una peça; té la vanitat de la seva fortuna i del seu naixement i, vaja!, val més no jugar amb foc.
Torna a sonar campanes. Les cases del carrer del bisbe totes trontollaren amb el retruny paorós de la segona batallada de les hores.
—Eeeh, les dues!
Sense reflexionar més, el cor bategant, pàl·lid com un mort, en Romeu, d’un bot, es plantà davant del rentamans… No s’entrebancava, atropellava totes les seves accions i, en lloc d’anar ben de pressa, com ell hauria volgut, es veia obligat a anar més a poc a poc perquè totes les seves operacions les havia de fer tres o quatre vegades.
—M’he adormit com un ase. M’estaria bé, ara, que fes tard. M’estaria bé!
En Jaumet s’estirava els cabells i s’esgarrapava i es pessigava i volia fer-se mal, i no podia perquè no ho feia tan fort com hauria calgut, i això el feia patir d’esperit i el posava encara més nerviós. Però, com podia ser que s’hagués despertat a les dues i tot estava previst i ben assegurat per a la una, si fins la dispesera l’havia de cridar a la una?. En Romeu tragué el cap a fora per haver una resposta. En tot el pis no se sentia ningú… Ja és prou! Ni els altres dispesers, que en aquesta hora hi solen ser sempre tots tres. Això sembla un misteri!… En Romeu, però, no s’hi volgué enfundar; no tenia temps per perdre amb misteris; així és que se’n torna a la seva cambra, a enllestir tot aquell gavadal d’operacions delicades que li calia acomplir per fer un bell nuvi, el nuvi perfecte i sense rival que l’Otília es mereix.
I bé; vet aquí que, a mig ensabonar les galtes com si el món topés amb la cometa del Judici Final, torna a sonar una nova batallada:
—Les tres!
En Romeu perdé l’esma i es posà a plorar. Tot era perdut. No hi havia pas manera de ser a les quatre a la parròquia de la Concepció… Les tres. Això no podia ser; en Romeu era víctima d’alguna fetilleria. Descoratjat, abatut, mig ensabonat, es deixà anar damunt de l’otomana.”
 |
| |
| |
| ANTERIORS: |
| |
| TOT nº 1225 - S'han acabat les vacances
|
| TOT nº 1224 - Anar al barber
|
| TOT nº 1223 - Assecar la roba abans
|
| TOT nº 1222 - Els contes a la vora del foc
|
| TOT nº 1221 - Les primeres màquines rentadores
|
| TOT nº 1220 - Prediccions per a Sant Cugat, complertes
|
| TOT nº 1219 - Els lavabos
|
| TOT nº 1217 - Jocs de cartes al carrer
|
| TOT nº 1216 - Més sobre Mossèn Cinto Verdaguer
|
| TOT nº 1215 - Els canvis climàtics
|
| |
|
| BUTLLETÍ |
|
|
|
