| PORTADA |
| Edició 1225 |
| 4 de setembre, concert 20è aniversari del Cor Infantil SC |
|
| Totes les edicions |
 |
|
|
|
|
| |
TOT nº 1219 - Els lavabos
|
Actualment, quan algú anomena la cambra de bany, tothom sap ben bé i amb tota normalitat de què es parla, sense donar-hi cap importància perquè en tots els habitatges com a mínim n’hi ha una o dues. I ja no parlo de les més modernes i benestants, on la tenen incorporada a cada habitació. El que jo vull explicar-vos és l’evolució que ha tingut aquest lloc, tan sols en els últims cinquanta anys, en una comunitat camperola fora de les ciutats.
Normalment s’anomenaven comunes, puix es comprèn que en famílies nombroses el lloc tenia més d’un forat i s’havia de compartir en casos urgents, d’aquí ve el nom. Eren ubicades als patis o eixides del darrere de les cases, aprofitant d’aquesta manera, a través de dipòsits soterrats, el consegüent producte per a adob dels camps i hortes dels pagesos.
A finals del segle passat, en alguns barris dins de Barcelona encara hi acudien marxants de comuna, que recollien el producte amb uns barrals i, amb carros, els venien als hortolans del voltant de la ciutat. Hi havia gent dedicada a avaluar-ne la qualitat per posar preu al producte, en deien els merdissaires. Els qui tenen la meva edat recordaran aquest producte i aquest procediment, que, aquí a la nostra ciutat, es va fer ben bé fins als anys cinquanta. Fins i tot s’havia de pagar per buidar els dipòsits, si se sabia que posseïen un producte de bona qualitat. Us semblarà que això és una exageració, però en el temps que us comento era un fet tan normal i quotidià, que ningú no hi parava cap atenció.
En altres , com la ciutat de Girona, les comunes eren emplaçades a les galeries dels darreres, a les cases del costat dels rius que travessen la ciutat. La majoria desguassaven directament al riu, abans de fer-s’hi el clavegueram. Aquest espai ha rebut, amb el temps, diversos noms. Antigament, alguns l’anomenaven Can Felip, pel mal record d’aquest nom que es tenia; altres l’anomenaven Can Roca, pel nom dels sanitaris; també era anomenat el número cent. Suposo que es devien referir a l’abolit Consell de Cent, com un insult. Amb el temps, aquest lloc ha tingut una forta transformacó, i actualment ja no té res a veure el del primer terç del segle passat. Però us diré que, com que no coneixíem un altre lloc, ho trobàvem tan normal com el que tenim avui, tan diferent i ben condicionat.
Lavabo d’una galeria de cases de pisos, al costat del riu a Girona, on totes es comunicaven per una canonada que arribava fins al riu |
| |
| |
| ANTERIORS: |
| |
| TOT nº 1225 - S'han acabat les vacances
|
| TOT nº 1224 - Anar al barber
|
| TOT nº 1223 - Assecar la roba abans
|
| TOT nº 1222 - Els contes a la vora del foc
|
| TOT nº 1221 - Les primeres màquines rentadores
|
| TOT nº 1220 - Prediccions per a Sant Cugat, complertes
|
| TOT nº 1218 - El nuvi
|
| TOT nº 1217 - Jocs de cartes al carrer
|
| TOT nº 1216 - Més sobre Mossèn Cinto Verdaguer
|
| TOT nº 1215 - Els canvis climàtics
|
| |
|
| BUTLLETÍ |
|
|
|
