| PORTADA |
| Edició 1225 |
| 4 de setembre, concert 20è aniversari del Cor Infantil SC |
|
| Totes les edicions |
 |
|
|
|
|
| |
TOT nº 1221 - Les primeres màquines rentadores
|
Fa uns quants dies parlava dels safareigs públics i la seva desaparició, perquè s’instal·laven a les eixides particulars. No hem de deixar de mencionar, però, les dones que rentaven la roba a les rieres i torrents que travessen el poble, puix, en aquell temps, hi passava aigua clara i neta gran part de l’any. Però als safareigs particulars també els va arribar el torn de ser suplerts per uns nous aparells, que ja s’havien inventat als anys vuitanta del segle XIX. Eren uns aparells fets de fusta i moguts a mà. Però a finals de l’any 1901, un americà en va inventar uns que, encara moguts a mà, tenien unes aspes incorporades amb un tambor. Al cap de poc temps, es va inventar un aparell ja elèctric. Aquests aparells, a Catalunya, encara van trigar a introduir-se, i això que, als anys trenta, la fàbrica Miele ja va introduir al mercat una màquina substituint el recipient de fusta per un de metàl·lic.
Com us explicava, aquí al país, la mà d’obra encara era molt barata, no feien gaire cas de les innovacions estrangeres i continuaven netejant la roba a cops de picador en el seu safareig. Però a primers dels anys cinquanta, un del país va idear un artefacte senzill però ben eficaç. S’acoblava a fora del mateix safareig i amb una politja feia anar unes aspes que posaven l’aigua en moviment. Al cap de poc temps, ja es venien uns petits safareigs de ciment que hi portaven acoblat l’aparell; es tractava de la primera rentadora del país.
Però en aquest país som així d’espavilats, i un veí del Poblenou posà al mercat la rentadora Tedy. A partir d’aquí, van sorgir alguns que les compraven i després les llogaven a hores per les cases particulars i, fins i tot, les pujaven a les cases de pisos.
No van trigar gaire a aparèixer marques espanyoles a la Fira de Mostres dels anys cinquanta. Aquestes ja portaven incorporats uns rodets de goma per escórrer la roba. Ràpidament, els models s’anaren modernitzant, fins que als anys setanta arribaren les automàtiques. Però les innovacions no s’han aturat i, actualment, hi han incorporat les programacions adequades que aconsegueixen que, només prement uns botons, la màquina sola s’espavili. Quan acaba el cicle ella sola es para i, si es disposa d’assecadora automàtica, s’hi introdueix la roba en sortir de la rentadora i la mestressa de casa ja la treu a punt de planxar. Ara podem esperar que surti una altra màquina que, seguidament, faci aquesta feina.
Rentadora manual
del segle XIX |
| |
| |
| ANTERIORS: |
| |
| TOT nº 1225 - S'han acabat les vacances
|
| TOT nº 1224 - Anar al barber
|
| TOT nº 1223 - Assecar la roba abans
|
| TOT nº 1222 - Els contes a la vora del foc
|
| TOT nº 1220 - Prediccions per a Sant Cugat, complertes
|
| TOT nº 1219 - Els lavabos
|
| TOT nº 1218 - El nuvi
|
| TOT nº 1217 - Jocs de cartes al carrer
|
| TOT nº 1216 - Més sobre Mossèn Cinto Verdaguer
|
| TOT nº 1215 - Els canvis climàtics
|
| |
|
| BUTLLETÍ |
|
|
|
